Mostrando entradas con la etiqueta Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil. Mostrar todas las entradas

miércoles, 23 de enero de 2013

El Sofware Educativo

Cuando hablamos del Sofware educativo, Etxebarria (2008) nos decia que a pesar de que los videojuegos están presentes en el mundo educativo, muchos educadores se encuentran ajenos en las nuevas tecnologías y a su provecho para mejorar y motivar el aprendizaje de los alumnos. La educación formal evoluciona a un ritmo muy lento y el software educativo (SE) creado para ser utilizado como recurso en el aula ha seguido más la pauta del libro de texto que la del videojuego puesto que se han centrado más en el contenido, transmitido de forma lineal y poco imaginativa. El resultado es que los diseños instruccionals resultan aburridos y repetitivos.

Buscando información sobre el SE en las aulas he encontrado la página: http://es.wikibooks.org/wiki/El_software_educativo_en_la_clase._Intruso_o_aliado donde nos señala lo que el autor citado anteriormente nos decía:
“Podemos señalar, como resultado del análisis de una gran variedad de SE, que en una parte considerable de estos programas se manifiesta: • Una concepción rígida del contenido que trata. • Inadecuado uso de las diferentes formas de representación de la información. • No se acompañan de Manuales de Usuario, tanto para profesores como estudiantes. • Inexistencia de una metodología para su empleo. • Insuficiente validación. • Poca adaptabilidad a las características individuales de los estudiantes. • Ausencia de indicaciones sobre el manejo del programa y la materia objeto de estudio. • Poca flexibilidad en el tipo de respuesta a dar por el usuario. • Rigidez en el análisis de las respuestas. • Metodologías y diseños poco llamativos y convincentes, sin considerar el rango de edades e intereses de las personas a las que va dirigido el programa. • Ausencia, en la mayoría de los casos, de un registro de los resultados del trabajo de los usuarios con el sistema”.
Por tanto volvemos a ver como la realidad de las aulas no se adapta a las posibilidades que estos nuevos instrumentos posibilitan y se continúa utilizando una metodología tradicionalista camuflada bajo las tecnologías.

El punto IV.2 se muestran algunos ejemplos de software educativo y me ha llamado la atención como se pretende que esto no sea un proceso sin sentido sino que por ejemplo al utilizar la enciclopedia, no se trate de coger información de esta (copia y pega) sino que los alumnos reflexionen sobre la realidad que se les plantea. Tal como nos dice esta página web:
“…pero que lo que se entregue sean las valoraciones y juicios de los alumnos sobre dicho contenido y no se convierta en un simple proceso de copiar y pegar (cut & paste). Un elemento a tener presente en este tipo de producto y en específico en el caso de esta enciclopedia, es el hecho de que la misma ha sido elaborada a partir de una única visión de la realidad y el acontecer histórico, político y social de los pueblos, por lo que la realidad nacional de diferentes países, su historia y su cultura no se ven reflejadas de la forma más objetiva posible”
En este mismo punto, tratan otro de los temas tratados durante el Tema 2 de la asignatura, los videojuegos:
 “El juego, que como método de enseñanza, aparece mucho antes de la aparición de las computadoras, ofrece características que lo convierten en un producto que despierta un elevado interés por sus potenciales usuarios, lo cual debe ser uno de los elementos principales a explotar por los educadores para su uso pedagógico. Como características principales de los juegos se destacan (Allessi y Trollip, 1985): la existencia de una meta y reglas para el desarrollo del juego, generalmente hay competencia y el reto es creciente, además de que casi siempre proporcionan entretenimiento, seguridad y elevan el nivel de fantasía en quienes lo emplean”
De esta forma se muestra como estos medios, con la correspondiente intervención de los adultos proporcionan oportunidades de aprendizaje que no debemos desperdiciar. En definitiva, nos propone lo que Etxebarría (2008) “utilizar los nuevos instrumentos para mostrar y aprovechar las posibilidades que ofrece el amplio mundo de las pantallas”.


En este artículo, la primera pregunta estaría relacionada con el software educativo del que hablábamos anteriormente cuando nos dice “El aburrimiento y la irrelevancia son barreras muy subestimadas en la adopción de la tecnología. Ésta debería ser interesante y sociable; algo en lo que los docentes y estudiantes quieran involucrarse. Sin embargo, repetidamente continúa siendo presentada en la manera más aburrida posible. Si jugar con las transiciones de las diapositivas es lo más emocionante que está aconteciendo en tu programa de desarrollo de staff, entonces tienes un gran problema”. Este reflejo de lo que ocurre en las aulas es a lo que se refería Etxebarría y contra lo que en ambas webs se pretende cambiar.   

Por último, uno de los puntos interesantes de esta entrevista es la pregunta sobre los conceptos de nativo e inmigrante digital (Prensky) y residentes o visitantes (White), un tema que ya vimos durante el primer tema y que la autora de la entrevista explica del mismo modo que lo comentamos nosotros en clase.


Pues bien, vemos como toda la información de la que disponemos se contrasta en varias fuentes y como muchas comparten la necesidad de un cambio respecto a la forma de introducir las nuevas tecnologías en las aulas, ahora somos nosotros los que debemos de luchar por ese cambio. 

domingo, 20 de enero de 2013

Reflexió treball Disney


Abans de fer aquesta assignatura, no m’havia plantejat mai la influència que pogués tenir un producte tan reconegut com Disney. Arrel del meu comentari al fòrum sobre les crítiques a la pel·lícula Brave vaig pensar que seria un bon tema a debatre ja que resultava interessant comparar una pel·lícula que romp amb els valors i estereotips transmesos fins al moment amb una altra (La Cenicienta) que continuava reproduint els rols de gènere típics del món de les princeses.

Per tant, arrel d’investigar amb aquest treball més a fons sobre aquesta companyia, he pogut veure com els infants i nosaltres hem incorporat sense qüestionar-nos una sèrie de valors, estereotipis i biaixos de gènere, raça i/o classe social que no corresponen amb la societat actual en la qual vivim. Tot i que se que una única variable, en aquest cas les pel·lícules Disney, no determinen un comportament sí que soc conscient que aquesta influència juntament amb altres fets que segueixen aquesta línia classista i sexista sí que acaba afectant a la nostra posició dins la societat.

Davant aquesta realitat que he vist, possiblement la primera opció hagués estat obviar aquest tipus de material de la vida dels infants per tal d’oferir altres alternatives que mostressin els valors que corresponen al moment en què ens troben. No obstant, i gràcies a tot l’aprés durant aquest trimestre he pogut veure la part positiva d’aquests productes, és a dir, la forma com nosaltres a les aules els podem aprofitar per promoure el pensament crític de la comunitat. Per tant, estaríem parlant del Cine Formatiu, ja que aquest suposa que nosaltres com a mestres proposem aquest tipus de pel·lícula com a recurs formatiu, és a dir, amb voluntat de produir algun tipus d’aprenentatge, que en aquest cas no estaria vinculat amb el missatge de la pel·lícula sinó que es treballaria tot el contrari.  

En definitiva, el que crec que és més important de tot l’aprés és veure com tant pel·lícules com altres materials que pel seu contingut van en contra als valors que volem transmetre ens permeten utilitzar-los a l’aula, fent-los servir com a mode de reflexió. Del que es tracta, és d’aprofitar tota aquesta realitat que envolta als infants ja que ens permet treballar amb ells una visió crítica de tot allò que els envolta; obviant aquesta realitat només aconseguirem que els infants la incorporin i acceptin, inconscientment com a vàlida.

El canvi que proposa Brave, tot i que com a grup plantegem que es pot tractar d’una altra estratègia de marketing i no d’un canvi de consciència de la companyia, per a mi ja és un gran avanç ja que sigui per la raó que sigui, les dones són representades de manera més fidel, sense  que la seva vida giri en torn al seu desig per compartir-la amb un home. Aquest va ser el tema principal que ens va fer triar les dues pel·lícules, el fet que dues pel·lícules que giren al voltant del tema del matrimoni es desenvolupin de manera tan diferent. Crec que això és el que hem de treballar amb els infants, no es tracta de donar una pel·lícula com a bona i l’altra com dolenta sinó d’oferir als infants alternatives per tal que ells puguin triar, des del coneixement de la varietat, la que més s’adapti als seus interessos. Fins ara, al només disposar de princeses de l’estil de Cenicienta, les nenes només disposaven d’un únic model. 

miércoles, 17 de octubre de 2012

Crítica a una princesa per no voler esperar asseguda al seu "home ideal"


Durant aquests dies hem parlat de la quantitat de material que hi ha a la xarxa per llegir i sobre la manera com seleccionem aquest material. Dic això perquè jo sóc de les que creu que el fet de tenir tanta informació al nostre abast sí que ens enriqueix perquè ens permet triar i comparar. Ara bé, per fer això hem de rebre una bona base que s’adquireix des de petits i no arribar a adults i creure la primera notícia que veiem com si fos una regla universal.

Per exemple, l’altre dia vaig trobar una notícia on es criticaven els dibuixos de Bob Esponja pel fet que hi ha gent que pensa que els personatges “tenen comportaments homosexuals”, va ser una notícia que vaig llegir però també rebutjar perquè no encaixava amb els valors que jo defenso. Si som pares o educadors i rebutgem uns dibuixos pel fet que per a nosaltres la comunitat homosexual pot influir de manera negativa als infants que els estem ensenyant? Que volem que treguin de tot això? Què les persones han de ser totes iguals, què allò diferent està mal? PERQUÈ VULL RECORDAR QUE TOTS SOM DIFERENTS I ÉS AIXÒ EL QUE ENS FA ESPECIALS! (el meu error va ser no agafar aquesta notícia per poder comparar-la amb la que he posat i amb la qual sí que estic d’acord).

Avui he trobat una notícia molt recent amb la qual estic totalment d’acord i que penso que és el canvi que necessiten moltes de les pel·lícules d’ara, un clar exemple són les princeses de Disney que presenten a dones totalment dependents d’un home; suposo que els mateixos que volen donar aquesta imatge de “l’amor” i de la dona són els mateixos que critiquen a Bob Esponja per la seva suposada homosexualitat...  Benvinguts al segle XXI!

He trobat un altre article del país que també parla sobre aquesta película i que també reflecteix la idea que jo volia posar de manifest: trencar amb un Disney conservador. 

Mateixa realitat vista des de diferents mitjans



A l'entrada de Chomsky he exposat la meva opinió sobre el seu article i posat un exemple de com avui els mitjans de comunicació són utilitzats per una minoria per crear-nos una imatge determinada sobre la realitat que vivim. En aquest foro em centraré en els mitjans de comunicació tot continuant amb el tema de les vagues que tant m'interessa. 

He triat diversos mitjans de comunicació per demostrar la idea que ja he comentat. Primer començaré per una notícia de El Mundo.es on es dóna una visió de la vaga que s'inclina a favor de les càrregues policials. Només amb les frases que hi ha baix del vídeo ja es preveu la visió que volen donar; algunes d'aquestes són: "La manifestación acaba con incidentes tras agredir un grupo a la Policía; Antes, algunas personas trataron de romper el perímetro de seguridad; De las 64 personas heridas, 27 son policías; El único grave es un manifestante que sufría una patología cervical previa". 
Enllaç de la notícia: 

Sorprenentment, a una altra notícia del mateix periòdic es parla del mateix tema però amb una versió totalment diferent. Un exemple és que a l'anterior es parlava de la càrrega a Atocha com un favor als ciutadans que estaven atemorits pels manifestats i en aquesta diu literalment: "Los antidisturbios entraron en la estación de Atocha sembrando el caos"
Enllaç de la notícia: 

Aquí tenim dues maneres de veure una mateixa realitat i que segons quina sigui la persona que accedeix a la notícia s'hauria quedat amb la primera que trobés i hauria cregut el que diu. Abans de continuar amb altres mitjans posaré, com diu na Gemma, un chiste sobre una notícia relacionada amb el tema de la mateixa font (elmundo.es) que podeu veure en aquest enllaç: http://www.cuantarazon.com/730921/noticias-de-el-mundo. Es torna a veure la credibilitat de la informació que ens arriba. 

Relacionat amb el nombre d'assistents a la convocatòria he cercat un vídeo d'un altre mass media, la televisió, on cap al minut 1' 54" es parla sobre la afluència de gent que havia segons la delegació del govern (dada també present a la primera notícia, que estrany...). No obstant, la diferència és que aquest mitjà sí que mostra imatges gravades que posen en clara evidència aquestes xifres de les que parla el govern i alguns mitjans. Enllaç d'aquest vídeo: 

Per últim posaré dos vídeos d'un mateix programa televisiu El Intermedio. A un d'ells es fa un repàs als titulars d'un gran nombre de periòdics on es continua veient aquesta discrepància de la que ja he parlat (http://www.youtube.com/watch?v=QQ4pTHL6l_M) i l'altre són fragments d'aquesta manifestació que t'ajuden a triar amb quina de les dues primeres notícies de El Mundo.es vols quedar-te. Enllaç del vídeo: 

Aquests dos enllaços de youtube els podem relacionar amb un fragment d'un dels articles obligatoris de l'assignatura que diu: 
"L'efecte més immediat d'aquesta explosió de xarxes de comunicació horitzontal sobre la política és que els governs i els polítics han d'anar amb molt de compte amb el que fan. Ja no hi ha secrets (...). Tot el que facin pot acabar a Youtube, perquè tothom té un mòbil amb càmera i capacitat de pujar imatges a la xarxa"
 (Castells, 2010)

Tornant al començament on parlàvem de l'intent dels mass media de crear un pensament en la societat basat en manipulacions (Chomsky) i lligat al fragment citat, és aquesta la diferència fonamental entre el avui i el abans; no és tan fàcil enganyar-nos ara. 

Per acabar amb aquesta aportació vull concloure amb una frase de Castells que diu "Pel que fa a la credibilitat de la informació, tot depèn de la capacitat de l'informat per separar el gra de la palla..." i crec que això només s'aconsegueix si no ens quedem amb la primera notícia que llegim.

Bibliografia
Castells, M. (2010). La democràcia en l'era d'Internet. Revista del centre d'estudis Jordi Pujol, 12, 7-13. 

Chomsky


Tal com deia na Gemma a classe ens agrada que ens obrin els ulls i és això el que fa en Chomsky jugant irònicament amb les paraules. M’agrada com fa un recorregut històric tot passant per diferents moments on es veu clarament la manipulació d’una petita part de la població respecte a la resta i com posa en evidència l’anomenada democràcia en la que vivim.

No obstant, jo em vull centrar en el paper que li atorga als mitjans de comunicació de cada moment i com aquests han estat utilitzats per manipular a la gent de cada època i com cada cop s’ha fet de manera més subtil. És precisament del que parlàvem a classe quan dèiem que la informació que surt a les notícies mostra només una imatge de realitat que és amb la que vol que nosaltres ens quedem.

 En Chomsky posa com a primer exemple la vaga de 1937 on es va utilitzar la propaganda per enfrontar a la gent amb els vaguistes i a mi se m’han vingut al cap les vagues que estem vivint en aquests moments on es continua fent el mateix! Els mitjans de comunicació o bé ens mostren imatges del principi de la vaga on es veuen els policies tranquils donant-nos a entendre que tot ho tenen controlat o bé apareixen els manifestants cremant contenidors. Així, es crea una opinió pública de por a anar a aquestes convocatòries perquè només van animals que ho volen destruir tot.

Estic totalment d’acord amb la idea que presenta l’autor que exposa com el nostre “líder” (el partit que ens governa) intenta que “el rebaño desconcertado” (nosaltres) ens generem una imatge de les vagues que els permeti mantenir-nos sota control. Per aconseguir-lo quina millor manera que evitant que tota la comunitat s’uneixi perquè SOM MASSA contra tants pocs?

Som conscients de fins a quin punt “els de dalt” falsegen i manipulen la informació que a nosaltres ens arriba a través de les notícies? Pitjor encara és el fet que ens la creiem pel fet que no surten a un programa de debat, no, surten a les notícies que són la nostra font “més fiable”...

Bibliografia: 
Chomsky, N. (1992). El control de los medios de comunicación.

Ens influeixen les TIC?

A classe vàrem veure un vídeo que demostra la gran influència a nivell social (en concret en la parella) que tenen les noves maneres de comunicar-nos. 



A més, he trobat un altre on també es veu com no només ha canviat la manera com ens comuniquem els uns amb els altres sinó també el lèxic que utilitzem. A mi m'ha servit per entendre paraules que hem deien últimament i que jo no acabava d'entendre!


Ens endinsem en el món de les TIC

Quan passa l'any i una assignatura es tanca es perden totes les nostres aportacions al fòrum. Per això he volgut crear un espai al meu bloc dedicat a aquesta assignatura on aniré posant les meves aportacions així com vídeos o documents dels que se'ns presenten a classe i que em semblen interessants o divertits. 

Tot i que només acabem de començar el curs crec que hi haurà bons debats i per ara tot el que puc dir és que hem de parar atenció amb allò que ens arriba dels mitjans de comunicació i que per ser capaços de fer això cal que des de petits  ens convidin a tenir un esperit crític, de voler investigar i  no conformar-nos amb la primera visió que ens donen. Si des del món de l'educació no ens preocupem per formar a ciutadans crítics, competents, qui s'encarregarà? 


Tot això i més aquí, al bloc d'audiovisiuals!