El Sofware Educativo

Cuando hablamos del Sofware educativo, Etxebarria (2008) nos decia que a pesar de que los videojuegos están presentes en el mundo educativo, muchos educadores se encuentran ajenos en las nuevas tecnologías y a su provecho para mejorar y motivar el aprendizaje de los alumnos. La educación formal evoluciona a un ritmo muy lento y el software educativo (SE) creado para ser utilizado como recurso en el aula ha seguido más la pauta del libro de texto que la del videojuego puesto que se han centrado más en el contenido, transmitido de forma lineal y poco imaginativa. El resultado es que los diseños instruccionals resultan aburridos y repetitivos.

Buscando información sobre el SE en las aulas he encontrado la página: http://es.wikibooks.org/wiki/El_software_educativo_en_la_clase._Intruso_o_aliado donde nos señala lo que el autor citado anteriormente nos decía:

“Podemos señalar, como resultado del análisis de una gran variedad de SE, que en una parte considerable de estos programas se manifiesta: • Una concepción rígida del contenido que trata. • Inadecuado uso de las diferentes formas de representación de la información. • No se acompañan de Manuales de Usuario, tanto para profesores como estudiantes. • Inexistencia de una metodología para su empleo. • Insuficiente validación. • Poca adaptabilidad a las características individuales de los estudiantes. • Ausencia de indicaciones sobre el manejo del programa y la materia objeto de estudio. • Poca flexibilidad en el tipo de respuesta a dar por el usuario. • Rigidez en el análisis de las respuestas. • Metodologías y diseños poco llamativos y convincentes, sin considerar el rango de edades e intereses de las personas a las que va dirigido el programa. • Ausencia, en la mayoría de los casos, de un registro de los resultados del trabajo de los usuarios con el sistema”.

Por tanto volvemos a ver como la realidad de las aulas no se adapta a las posibilidades que estos nuevos instrumentos posibilitan y se continúa utilizando una metodología tradicionalista camuflada bajo las tecnologías.

El punto IV.2 se muestran algunos ejemplos de software educativo y me ha llamado la atención como se pretende que esto no sea un proceso sin sentido sino que por ejemplo al utilizar la enciclopedia, no se trate de coger información de esta (copia y pega) sino que los alumnos reflexionen sobre la realidad que se les plantea. Tal como nos dice esta página web:

“…pero que lo que se entregue sean las valoraciones y juicios de los alumnos sobre dicho contenido y no se convierta en un simple proceso de copiar y pegar (cut & paste). Un elemento a tener presente en este tipo de producto y en específico en el caso de esta enciclopedia, es el hecho de que la misma ha sido elaborada a partir de una única visión de la realidad y el acontecer histórico, político y social de los pueblos, por lo que la realidad nacional de diferentes países, su historia y su cultura no se ven reflejadas de la forma más objetiva posible”

En este mismo punto, tratan otro de los temas tratados durante el Tema 2 de la asignatura, los videojuegos:

 “El juego, que como método de enseñanza, aparece mucho antes de la aparición de las computadoras, ofrece características que lo convierten en un producto que despierta un elevado interés por sus potenciales usuarios, lo cual debe ser uno de los elementos principales a explotar por los educadores para su uso pedagógico. Como características principales de los juegos se destacan (Allessi y Trollip, 1985): la existencia de una meta y reglas para el desarrollo del juego, generalmente hay competencia y el reto es creciente, además de que casi siempre proporcionan entretenimiento, seguridad y elevan el nivel de fantasía en quienes lo emplean”

De esta forma se muestra como estos medios, con la correspondiente intervención de los adultos proporcionan oportunidades de aprendizaje que no debemos desperdiciar. En definitiva, nos propone lo que Etxebarría (2008) “utilizar los nuevos instrumentos para mostrar y aprovechar las posibilidades que ofrece el amplio mundo de las pantallas”.

Sobre este mismo tema nos habla una experta en una entrevista: http://www.learningreview.com/articulos-y-entrevistas-tecno/2395-los-retos-actuales-de-la-tecnologia-educativa

En este artículo, la primera pregunta estaría relacionada con el software educativo del que hablábamos anteriormente cuando nos dice “El aburrimiento y la irrelevancia son barreras muy subestimadas en la adopción de la tecnología. Ésta debería ser interesante y sociable; algo en lo que los docentes y estudiantes quieran involucrarse. Sin embargo, repetidamente continúa siendo presentada en la manera más aburrida posible. Si jugar con las transiciones de las diapositivas es lo más emocionante que está aconteciendo en tu programa de desarrollo de staff, entonces tienes un gran problema”. Este reflejo de lo que ocurre en las aulas es a lo que se refería Etxebarría y contra lo que en ambas webs se pretende cambiar.   

Por último, uno de los puntos interesantes de esta entrevista es la pregunta sobre los conceptos de nativo e inmigrante digital (Prensky) y residentes o visitantes (White), un tema que ya vimos durante el primer tema y que la autora de la entrevista explica del mismo modo que lo comentamos nosotros en clase.

Pues bien, vemos como toda la información de la que disponemos se contrasta en varias fuentes y como muchas comparten la necesidad de un cambio respecto a la forma de introducir las nuevas tecnologías en las aulas, ahora somos nosotros los que debemos de luchar por ese cambio. 

Reflexió treball Disney

Abans de fer aquesta assignatura, no m’havia plantejat mai la influència que pogués tenir un producte tan reconegut com Disney. Arrel del meu comentari al fòrum sobre les crítiques a la pel·lícula Brave vaig pensar que seria un bon tema a debatre ja que resultava interessant comparar una pel·lícula que romp amb els valors i estereotips transmesos fins al moment amb una altra (La Cenicienta) que continuava reproduint els rols de gènere típics del món de les princeses.

Per tant, arrel d’investigar amb aquest treball més a fons sobre aquesta companyia, he pogut veure com els infants i nosaltres hem incorporat sense qüestionar-nos una sèrie de valors, estereotipis i biaixos de gènere, raça i/o classe social que no corresponen amb la societat actual en la qual vivim. Tot i que se que una única variable, en aquest cas les pel·lícules Disney, no determinen un comportament sí que soc conscient que aquesta influència juntament amb altres fets que segueixen aquesta línia classista i sexista sí que acaba afectant a la nostra posició dins la societat.

Davant aquesta realitat que he vist, possiblement la primera opció hagués estat obviar aquest tipus de material de la vida dels infants per tal d’oferir altres alternatives que mostressin els valors que corresponen al moment en què ens troben. No obstant, i gràcies a tot l’aprés durant aquest trimestre he pogut veure la part positiva d’aquests productes, és a dir, la forma com nosaltres a les aules els podem aprofitar per promoure el pensament crític de la comunitat. Per tant, estaríem parlant del Cine Formatiu, ja que aquest suposa que nosaltres com a mestres proposem aquest tipus de pel·lícula com a recurs formatiu, és a dir, amb voluntat de produir algun tipus d’aprenentatge, que en aquest cas no estaria vinculat amb el missatge de la pel·lícula sinó que es treballaria tot el contrari.  

En definitiva, el que crec que és més important de tot l’aprés és veure com tant pel·lícules com altres materials que pel seu contingut van en contra als valors que volem transmetre ens permeten utilitzar-los a l’aula, fent-los servir com a mode de reflexió. Del que es tracta, és d’aprofitar tota aquesta realitat que envolta als infants ja que ens permet treballar amb ells una visió crítica de tot allò que els envolta; obviant aquesta realitat només aconseguirem que els infants la incorporin i acceptin, inconscientment com a vàlida.

El canvi que proposa Brave, tot i que com a grup plantegem que es pot tractar d’una altra estratègia de marketing i no d’un canvi de consciència de la companyia, per a mi ja és un gran avanç ja que sigui per la raó que sigui, les dones són representades de manera més fidel, sense  que la seva vida giri en torn al seu desig per compartir-la amb un home. Aquest va ser el tema principal que ens va fer triar les dues pel·lícules, el fet que dues pel·lícules que giren al voltant del tema del matrimoni es desenvolupin de manera tan diferent. Crec que això és el que hem de treballar amb els infants, no es tracta de donar una pel·lícula com a bona i l’altra com dolenta sinó d’oferir als infants alternatives per tal que ells puguin triar, des del coneixement de la varietat, la que més s’adapti als seus interessos. Fins ara, al només disposar de princeses de l’estil de Cenicienta, les nenes només disposaven d’un únic model. 

Les intel·ligències múltipules

Aquest treball m'ha servit per adonar-me de com moltes vegades treballem els continguts plantejant-los tots de la mateixa forma, de manera que els alumnes als quals li ve bé el mètode que utilitzem avancen i els altres es van quedant cada vegada més enrera. 

M'he adonat com el fet de no estar acostumats a pensar que existeixen diferents formes d'aprendre ens fa acomodar-nos en un tipus de metodologia que fa que treballs com a est suposin un gran esforç per la nostra banda ja que t'obliga a pensar alternatives diferents per ensenyar el mateix. 

No obstant això, encara que hàgim tractat els mateixos continguts (en aquest cas matemàtics) no crec que es tracti de treballar una mateixa cosa de vuit formes diferents sinó d'abordar els diferents continguts a treballar des de les diferents modalitats d'aprenentatge en lloc d'utilitzar sempre la mateixa. 

D'altra banda, encara que hagi dividit les activitats segons el tipus d'intel·ligència m'he adonat que la línia és molt fina i que moltes activitats, inevitablement serveixen per treballar des de diversos estils d'aprenentatge (lingüístic i natural, cinestèsic i espacial, etc.). Per això, de la mateixa manera que una activitat no és exclusiva d'un tipus d'intel·ligència, els nens no presenten una intel·ligència “pura” i única sinó que encara que poden destacar una manera d'assimilar els continguts, tenen una mica de cada intel·ligència. 

Com tot en educació, gens és absolut i per això els límits no estan marcats de forma fixa i invariable. Del que es tracta, en definitiva, és que com a docents siguem conscients d'aquesta diversitat i no tractem a tots els nostres alumnes com a iguals: Múltiples maneres d'ensenyar per a múltiples maneres d'aprendre.